Presentat un estudi sobre el jaciment ibèric de la muntanya de Sant Miquel

El mes d'abril de 2008, els Ajuntaments de Montornès i de Vallromanes van signar un conveni de col·laboració amb l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona per a l'elaboració d'un estudi sobre l'estat actual del jaciment ibèric, situat entre els dos termes municipals, i sobre el seu valor històric i patrimonial.

L'informe, subvencionat amb 12.000 euros per l'Oficina de Patrimoni Cultural de l'Àrea de Cultura de l'ens provincial, ha estat elaborat pels professors del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Guitart i David Asensio.

Després d'un intens treball de recerca documental i de materials conservats, els experts presenten, com a novetat, la hipòtesi que el jaciment correspon a un nucli laietà d'una entitat elevada, tant a l'àmbit urbanístic com socio-econòmic. Segons l'estudi, les dimensions de l'assentament, que s'estén al llarg de bona part de les vessants meridionals i occidental de la muntanya de Sant Miquel, amb una superfície mínima entre 1,5 i 2,5 hectàrees, evidencien que es tractava d'una ciutat mitjana amb una funció vertebradora de l'estructura econòmica i política del territori.

Els professors Josep Guitart i David Asensio han determinat que l'ocupació ibèrica del nucli de la muntanya de Sant Miquel pot arrencar almenys des de la segona meitat del segle V aC i perdurar aparentment, sense discontinuïtats, fins a les darreries dels segle III aC o primers decennis del segle II aC.

L'existència d'un jaciment ibèric és un fet conegut des dels anys 20 del segle XX. La primera campanya data de l'agost de 1963 i es promoguda per l'Instituto de Prehistoria y Arqueología de l'antiga Diputación Provincial de Barcelona. L'estudi, que s'ha presentat aquest dijous, assenyala que hi ha evidències clares que, abans de la primera intervenció, s'havien fet excavacions clandestines i incontrolades.

Els alcaldes de Montornès i de Vallromanes, Daniel Cortés i Maria Cabot, han acordat en el mateix acte de presentació de l'estudi que els dos Ajuntaments seguiran els procediments per tal de declarar el jaciment ibèric Bé Cultural d'Interès Local. Aquesta declaració és una de les actuacions immediates, a l'àmbit de la preservació patrimonial i protecció física, que es recomanen a l'estudi del Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

A l'àmbit de la recerca arqueològica, l'informe proposa la redacció d'un projecte o pla director de recerca amb l'objectiu de delimitar i acotar el jaciment, i excavar les restes visibles a partir de l'obertura d'un camí forestal l'any 2007.

Des de l'any 2005, els ajuntaments de Montornès i de Vallromanes treballen per aconseguir que els terrenys, als quals estan situats el jaciment ibèric i el castell medieval de Sant Miquel, passin a ser de titularitat municipal.

Després de diversos contactes amb els propietaris, es va plantejar la possibilitat d'actuar subsidiàriament per mantenir l'espai, atenent que el castell de Sant Miquel té la qualificació de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

Finalment, Montornès i Vallromanes han sol·licitat al Departament de Cultura de la Generalitat que iniciï els tràmits perquè uns 10.000 metres quadrats de terreny al voltant del Castell de Sant Miquel siguin declarats d'interès social. La demanda té l'objectiu de facilitar els procediments d'expropiació forçosa als titulars dels terrenys i començar la intervenció de recuperació patrimonial.