Montornès inicia el procés per a la protecció de zones naturals
El Ple municipal ha acordat proposar al Consorci del Parc de la Serralada Litoral la preservació de 468 hectàrees pel seu interès natural
A la darrera sessió plenària, celebrada el 5 de juny, el Ple municipal va aprovar la proposta que el municipi traslladarà al Consorci del Parc de la Serralada Litoral per a l'ampliació de l'espai considerat d'interès natural de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs i la incorporació en aquest espai protegit de zones del terme municipal.
Actualment Montornès no té cap hectàrea del seu territori integrada en l'Espai d'Interès Natural (EIN) de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs, tot i que pràcticament la totalitat del terme municipal considerat sòl no urbanitzable està inclòs a l'àmbit d'actuació del Consorci del parc.
La proposta inicial planteja atorgar la consideració d'espai d'interès natural a quasi tota la zona sud del municipi, tant al seu àmbit muntanyós com de camps de conreu en ús o desús.
L'espai abasta les zones del bosc de Can Bosquerons, turó del Telegràf, turó de Calders, les Vinyes Velles (zona no urbana), turó de l'Ernest, coll d'Olleta, bosc de Can Coll, turó de Deu, bosc de Can Oliveres, bosc del Pedró, coll Mercader, Castell de Sant Miquel, bosc del Castell, turó de la Salve, Ca n'Oliver, Can Sala, bosc de Can Sauquet, Can Sauquet Vell i Can Genís.
A l'est de Montornès, s'ha tingut en compte la connexió de Can Genis i de la riera de Vallromanes amb l'àrea agrícola de la plana de Can Vilaró. Finalment, es proposa preservar els espais fluvials dels rius Congost, Mogent i Besòs, així com també el turó de les Tres Creus.
El document que s'ha elevat al Consorci del Parc de la Serralada Litoral engloba un 46% del terme municipal.
El mes d'abril el Consell Plenari del Consorci del parc va acordar obrir un termini per a la presentació de propostes d'ampliació o incorporació d'àrees a l'EIN de La Conreria-Sant Mateu-Céllecs.
Després la Generlitat, que és qui té la competència, ha de decidir sobre l'aprovació de les zones que tindran la consideració d'espais naturals. Els documents tornaran a les administracions locals per a la seva revisió i exposició pública. El procés durarà aproximadament 2 anys.
