CONTACTAR | GUIA DE CARRERS | ES | EN | FR

MIDA DEL TEXT | Augmentar la mida del textMida del text normalReduir la mida del text | SENSE ESTILS

Logotip
Capçalera Torre Telègraf verd
Portada > El municipi > Història

Història

Nucli antic de Montornès des de la creu de terme, cap a 1918.
Autor: Josep Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya.
Nucli antic de Montornès des de la creu de terme, cap a 1918. Autor: Josep Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya.

Com a municipi, Montornès del Vallès es formà a partir del segle XIX al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de Vallromanes, comprenien l’antic terme del castell i la batllia de Montornès, anomenat posteriorment de Sant Miquel.

Aquest castell, ja citat documentalment l’any 1109 com a castrum de monte tornuos, fou propietat comtal fins que el 1342 en Pere III el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Sembla que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, canvià la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès.

Abans que el castell, trobem documentats llogarets del terme: la masia de can Bosquerons (970) i la del Vilar d’Abdelà, l’actual Can Masferrer (977). I reculant en el temps, la recerca arqueològica ens confirma la presència a la zona d’assentaments neolítics (jaciment de la bòbila d’en Joca, cistes de la Torrassa, etc.), ibèrics (poblat del turó del castell de Sant Miquel) i romans (Mons Obervans, Terminus Augustalis i restes de vil·les a Can Masferrer, Can Palau i la Torrassa).

Especial menció té Montornès en les pàgines de la història de Catalunya pel fet que va ser aquí on es va lliurar la darrera batalla de la Guerra dels Remences, el 4 gener de 1485. El veguer de Barcelona, el temible Antoni Pere de Rocacrespa, fou derrotat pels pagesos revoltats encapçalats per Bertomeu Sala, nascut a Montornès i nebot del cabdill remença Pere Joan Sala. La victòria de Montornès comportà, mesos més tard, l’alliberament camperol del domini feudal exercit per la noblesa terratinent, amb la promulgació de la Sentència Arbitral de Guadalupe, que establia les bases per al progrés social de l’època Moderna.

Les centúries següents vénen marcades per l’estancament poblacional i la vida agrícola, amb els alts i baixos derivats de la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, el bandolerisme i la Guerra del Francès. A Montornès, fins al 1900, la terra estava poc repartida. Les terres muntanyenques eren pobres mentre que a la plana es guanyaven terres de cultiu amb la laboriosa dessecació dels aiguamolls del Mogent. La majoria dels veïns vivien de llogar la terra als grans propietaris.

Anvers del paper moneda d'una pesseta, editat per l'Ajuntament (1937)
Anvers del paper moneda d'una pesseta, editat per l'Ajuntament (1937)
Revers del paper moneda d'una pesseta, editat per l'Ajuntament (1937). Reproducció d'un cartell de l'artista valencià Monleón
Revers del paper moneda d'una pesseta, editat per l'Ajuntament (1937). Reproducció d'un cartell de l'artista valencià Monleón

Durant el primer terç del segle XX, la construcció de la nova carretera (1913), la creació de nous carrers per enllaçar el casc antic amb la nova via, el fenomen de l’estiueig, les millores agrícoles i la instal·lació de dues petites fàbriques impulsaren la vida local. L’any 1933 es va segregar del terme el fins llavors veïnat de Vallromanes. Tot plegat, l’any 1940, acabada la guerra, Montornès tenia poc més de mil habitants, tenia una única indústria (la fàbrica de la borra) i es va mantenir com a poble eminentment agrícola i ramader fins a principis dels anys seixanta.

Tot i la implantació de les empreses CYDSA i Hamol entre 1958 i 1960, la gran transformació va arribar amb la inauguració, l’any 1964, del polígon industrial Riera-Marsà, promogut pel propietari de bona part de la plana del riu Mogent. L’any 1962 s’iniciaren les obres per construir les fàbriques i els primers habitatges de la Ciutat Satèl·lit, complex allunyat un quilòmetre del centre urbà. Seguidament l’arribada massiva d’immigrants procedents del sud de l’Estat va ser tan ingent que l’any 1970 la població d’aquest nou nucli superava en més de mil habitants la de Montornès vell. En conjunt el municipi comptava llavors amb 7.400 habitants. També el poble antic es transformà, amb la construcció de noves vivendes i amb la substitució de les feines del camp per les activitats de producció i serveis. El 65% de la població activa estava dedicada al sector industrial i només un 3% al sector agrari.

La constitució de l’Ajuntament democràtic l’any 1979 va permetre que tots els sectors socials estiguessin representats en la presa de decisions. En un primer moment es van afrontar problemes urgents (de tipus urbanístic, escolar i sanitari). Amb els anys s’ha avançat en la millora de la qualitat de vida dels habitants amb la construcció d’equipaments, la creació de serveis i la planificació urbanística. Actualment Montornès del Vallès té cinc polígons industrials amb una vuitantena d’empreses, un comerç en creixement i una activitat agrícola diversificada.

L’any 1984 el sector anomenat popularment el Raval es va segregar del terme juntament amb una part del municipi de la Roca del Vallès, formant un nou municipi independent: Vilanova del Vallès.

Ajuntament de Sant Feliu de Codines

Av. de la Llibertat, 2 - 08170 Montornès del Vallès

Tel: 93 572 11 70 - Fax: 93 568 27 62 - a/e: (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona